ALTERNATIVES A LES RETALLADES

 Fi dels ajuts al sistema bancari. Els 30.000 milions d’euros que, a nivell estatal el Govern del PSOE (amb els vots del PSC, PP i CiU), han destinat a ajudar bancs i caixes es podrien haver destinat als serveis públics (i, a més, a crear ocupació de qualitat). Ara es parla de futurs ajuts per un valor de 80.000 milions d'euros.
Queda en evidència el fet de voler reduir el dèficit de la Generalitat només via retallades és, com a mínim discutible. Exigim a CiU i a la resta de partits polítics amb representació parlamentària un debat clar i constructiu en aquest aspecte.
De moment, per la nostra part i davant totes aquestes dades i realitats, reiterem el nostre
NO A LES RETALLADES!
 
 

ALTERNATIVES. A
LES RETALLADES
        Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, assegura que el Govern te l’obligació d’aprovar els pressupostos d’enguany amb les polèmiques retallades, perquè l’anterior Govern ha deixat una situació econòmica que no es pot solucionar de cap altra manera.
Si l’objectiu és, per tant, reduir el dèficit públic, hi ha diverses maneres d’aconseguir-ho. Una és retallant la despesa pública, incloent-hi la despesa pública social. Una altra és apujant els impostos. La recepta habitual és una combinació d’ambdues.
Actualment, Catalunya és l’únic territori a nivell mundial que pretén reduir el dèficit públic NOMÉS a base de retallades. El pitjor de tot és que aquestes retallades i algunes de les mesures privatitzadores que les acompanyen no són cap sortida a la crisi que ens afecta a gran escala.

QUIN ÉS L'IMPORT DE LES RETALLADES?
L'import total del pressupost ascendeix aproximadament a 39.500 milions d'euros. El 70% de la despesa correspon a Benestar i Família, Salut i Ensenyament.
Una dada que a priori pot semblar bona es converteix en dolenta si recordem que la despesa pública social per habitant a l'Estat és només el 74% del promig de la UE-15 (els 15 estats de la Unió Europea amb un nivell de desenvolupament semblant al nostre). És a dir, ara mateix, ja hi estem per sota en quant a pensions, serveis públics , sanitat, educació, escoles d'infància... i, en cas d’aprovar-se les retallades, el diferencial augmentarà.
La retallada global dels comptes de la Generalitat és d'un 10% que varia en funció de cada departament. Si ho traduïm numèricament es retallen 2.860 milions d'euros de la despesa total. De fet, qui menys retalla són les conselleries d'Interior, Salut, Ensenyament i Justícia. El sector sanitari assumirà una retallada de 1.000 milions d'euros, gairebé un terç del total a estalviar. Sorprenentment Presidència augmenta el seu pressupost en gairebé 200 milions d'euros (un 47,5%).
Si vols comparar les xifres – i els tants per cent –- dels pressupostos dels anys 2010 i 2011, segueix aquest enllaç.:
http://es.scribd.com/doc/59387915/Pressupostos20102011
HI HA ALTERNATIVES A AQUESTES "INEVITABLES" RETALLADES?
No estem d'acord en què l’única solució per a reduir el dèficit de la Generalitat de Catalunya siguin les retallades que afectaran a la major part de la població catalana. Aquestes són algunes alternatives que poden ajudar a evitar aquestes retallades o reduir el seu import total:
 Augment dels impostos. Com explicàvem, una reducció del dèficit pot venir via augment dels impostos que, de cap manera, vindrien en forma d’un augment de l’IVA o altres impostos que afectin a les classes mitjanes i treballadores. Ens referim a recuperar, per exemple, l’impost de patrimoni, el de successions per al 6% de rendes superiors i augmentar els trams superiors (a partir del 43%) de l’IRPF.

En el cas de Catalunya, l’Estat hauria de (o podria) pagar aquest any els 1.400 milions del fons de competitivitat previstos. Així com 1.200 milions pel traspàs d'alguns edificis de titularitat estatal i 760 milions en concepte de "deslleialtat institucional" per competències no finançades correctament. El Govern central es nega a assumir aquesta factura.
 A nivell estatal, s'haurien de gravar les rendes i els beneficis del capital financer, un dels responsables de la crisis financera i que ara s’està beneficiant enormement de la crisis. Aquests gravàmens s’aplicarien sobre els escandalosos beneficis de la banca i sobre els sous elevats dels banquers i els seus bons. Segons l’FMI, no serien difícils d'aplicar però la ferotge i evident oposició de la banca ha fet que el tema estigui totalment aturat. Aquest hipotètic impost sobre activitats financeres podria captar aproximadament a Catalunya uns 600 milions d’euros.
 Lluita de forma directa i determinada contra el frau i l'evasió fiscal. Segons els mateixos inspectors d’Hisenda l’Estat espanyol deixa d’ingressar a causa del frau fiscal 80.000 milions d’euros. Aquest frau el comet en un alt percentatge la banca, les grans empreses i les rendes més altes.